Activitat 5

Escriu un comentari personal d’un text (poema o fragment de novel·la o obra de teatre) d’aquests autors treballats.

Cant dels joves

L’hora nostra és arribada,

tots ens hem desensonyat

amb el front il·luminat

per la llum d’una altra albada.

I esperem que surti el sol

per cantar-ne l’alegria;

quan veurem que s’alça el dia

alçarem, cantant, el vol.

Com aucells ens alçarem

movent l’aire amb la volada;

com a núvols creixerem

amb remors de pedregada.

I en les serres avials

remourem la gran tempesta

fins que el sol, veient-nos alts,

ens vesteixi amb llums de testa.

I per l’aire, llavors pur,

de la Pàtria rabejada,

baixarem amb vol segur

a repòs de migdiada.

              Joan Maragall

Comentari personal: 

Aquest cant de Joan Maragall va ser publicat en el seu llibre “Visions i Cants”, de l’any 1900. El tema principal del poema és el sentiment catalanista de Margall, fent així que aquestes poesies tinguen un alt sentiment patriòtic i cultural de cara a la població catalana de l’època.

És un poema format per tres estrofes, les dues primeres de vuit versos i la tercera de quatre versos. Són versos heptasíl·labs d’art menor. La rima és consonant i té la següent forma: abba cddc, eaea fgfg, haha

Hi ha algunes figures retòriques:

Paral·lelisme en els quatre primers versos de la segona estrofa

Hipèrbatons al primer vers de les dues primeres estrofes 

Activitat 4

Hom considera Joan Maragall el poeta més representatiu del Modernisme català. Pel que fa a la novel·la, s’ha de destacar la figura de Víctor Català, autora de Solitud. Quant al teatre, hem de conèixer Santiago Rusiñol, també pintor i dinamitzador de les Festes Modernistes de Sitges.

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 1860 - 1991):

Fou un poeta, assagista i traductor, un dels més importants del modernisme. Son pare propietari d'uns telers, però ell no volia treballar a la fàbrica sinó que estudià dret. Al acabar la carrera, es trobava en mig d’un dilema personal: dedicar-se a les seues aspiracions romàntiques o acceptar una vida burgesa com la de son pare. Va decidir ser un burgés “conservador”, encara que, es mogué sempre entre dos mons: el dels intel·lectuals del modernisme i el de la burgesia (però volent un canvi en la ideologia). Els seus treball en "La Veu de Catalunya" i "L'Avenç", estava en un estat d'exacerbada febre ideològica, rebutjà tota tradició, defensà l'aventurisme intel·lectual i professà un aristocratisme anarquitzant i nietzschà. Ell conservà una actitud crítica i independent que el féu gaudir d'un gran prestigi i fins i tot de l'acceptació per part dels noucentistes. Fou membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans i president de l'Ateneu Barcelonès.

• Libres de Poesia:  Poesies (1895), Visions i Cants (1900), Disperses (1904), Enllà (1906), Seqüències (1911).
• Prosa: En els articles periodístics:"Diario de Barcelona", La Veu de Catalunya", "La Renaixença", "L'Avenç", "Catalònia"; i en assaigs.
• Traduccions: Llibres de Novalis, Goethe, Nietzsche, Homer, etc

Víctor Català (L'Escala, 1869 - 1966)

Realment Víctor Català era un pseudònim, aquesta dona s'anomenava Caterina Albert i Paradís. Fou novel·lista, narradora, autora teatral i poetessa. Primer es va traslladar a Barcelona i va escriure poesia i teatre, gèneres en que no va destacar molt. El seu punt fort era la narrativa. La seua obra narrativa es pot dividir en tres etapes:

• 1902 - 1907: La més important qualitativament i quantitativament. "Solitud" (1905)                   1907 - 1918: No es va sentir molt es seu nom per l'atac dels noucentistes al modernisme
  1918 - 1928: Va escriure "Un Film" i més obres
• 1928 - 1950: Va caure en el silenci fins el 1950, que va publicar "Vida Mòlta"
• 1950 - 1972: Va publicar "Obres Completes"

La major part de l'obra de Víctor Català correspon a l'anomenat "ruralisme", el naturalisme de l'època modernista, encara que ella té unes característiques personals remarcables. En la narrativa destaca el caràcter asocial dels personatges, amb la presència d'un món rural inhòspit en el qual l'home, roí, pobre, feble, sol, viu abocat al fatalisme. Les situacions acaben en morts violentes i cruels. En algunes obres, els trets naturalistes estan enfrontats i complementats amb d'altres d'idealistes.

Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931)

Fou escriptor i pintor. Com Maragall, no va treballar a la fàbrica del seus pares, sinó que es matriculà en ciències de l'art d'amagat. En 1880 va viatjar per Catalunya i va escriure el seu text "Una Excursió a Targa". En 1888 es va traslladar a París, des d'on escrivia, il·lustrava i enviava cròniques a "La Vanguardia" (que després van ser recollides en els volums "Impresiones de Arte" i "Desde el Molino"). Va ser protagonista de la bohèmia daurada i en la tendència estètica. El seu primer teatre adoptà una actitud d'intransigència enfront de la societat constituïda i presentà una clara influència del simbolisme però anirà fent-se menys radical i amb un interès creixent pels conflictes. Finalment es va deixar caure en el silenci i a partir dels anys vint es va dedicar més a pintar que a escriure.

Activitat 3

A fi de fer conèixer les noves idees artístiques els intel·lectuals i artistes s’aplegaven en actes com les Festes Modernistes de Sitges, feien tertúlies en locals públics com les del cafè Els Quatre Gats de Barcelona i disposaven de publicacions com L’Avenç.

L'Avenç:
Va ser una revista, principalment, de caràcter modernista per les iniciatives culturals dels seus escriptors i va ser molt important en l'evolució de la societat catalana. Va estar en activitat des del 1881 fins 1893. Durant aquest anys va haver 3 persones:

• Jaume Massó i Torrents. Va ser el seu fundador i propietari.
• Ramon D. Perés. Va dirigir la revista des del 1883 fins 1884.
• Joaquim Casas-Carbó, que s'hi incorporà el 1891 amb una nova aportació de capital, i amb la voluntat d'impulsar la reforma lingüística

Cronologia:

Va ser fundada l'any 1881 per Massó i Torrents i dos amics més. El primer que editaren fou un exemplar titula "Lo Velògrafo" i  deu números de L'Avens.
A partir de l'any 1882 aparegué amb una periodicitat mensual o quinzenal perquè va tindre un gran èxit. Es va crear amb el propòsit de desenrotllar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall. Des d'un principi l'activitat de L'Avenç caracteritzava per l'hostilitat a la mentalitat reaccionària, el rebuig dels models arcaics de la cultura de la Renaixença i naturalment, la idea positivista del progrés que aplicaren a la política, la llengua o l'estètica d'acord amb els models de l'època. L'objectiu era transformar una Catalunya nostàlgica, clerical i retòrica en una Catalunya moderna, avançada i lliure.

Durant els anys de la direcció de Ramon D. Perés, L'Avens es va enfocar al naturalisme d'Emile Zola.

En aquest Avens hi col·laboraren Joan Sardà, Josep Yxart, Narcís Oller, Francesch Matheu i Valentí Almirall.

El 1884 suspengueren la publicació de L'Avens perquè Massó i Perés havien de viatjar a Anglaterra

L'Avens es va tronar a imprimir-se l'any 1889.

El 1890, Eudald Canibell, Jaume Massó, Joaquim Casas-Carbó i Pompeu Fabra van dur a terme la Campanya lingüística, que proposava la creació d'un model de llengua unitari, d'acord amb el llenguatge escrit i parlat. Encara que va haver molta polèmica, l'Intitut d'Estudis Catalans va incorporar en les seues normes ortogràfiques, les reformes de l'Avens.
El 1981, L'Avens va passar a anomenar-se L'Avenç. La revista adquirí noves màquines d'impremta i un nou local.
El 1982, a causa dels escriptors Jaume Brossa i d'Alexandre Cortada, la revista adquirí un to agressiu. En aquest període el terme "modernisme" adquirí una més gran bel·ligerància ideològica. Això implicà associar el prestigi cultural a un catalanisme polític radical i a l'heterodòxia civil i cultural. L'aura d'europeisme que la cultura catalana adquirí a Espanya i en el si de la mateixa societat catalana es deu, entre d'altres, a aquest procés.
El 1983, L'Avenç va deixar de publicar-se per la crisi dels atemptats anarquistes, la irritació per crítiques i per la falta de subscriptors

Festes Modernistes de Sitges:
Fóren els actes culturals modernistes més importants que es celebraren, a la localitat de Sitges. Aquestes festes començaren amb l'arribada de Santiago Rusiñol a Sitges i comprà dues cases (que s'anomenaren Cau Ferrat) on guardava les seues obres d'art. Posteriorment es convertí en un museu i en el lloc de reunió de molt modernistes. I a partir d'ací, començaren a realitzar festes. Sols fóren cinc, cadascuna dedicada a una part del modernisme (literatura, pintura, teatre,...)

Cau Ferrat

Llibret de Festes

Els Quatre Gats:
Va ser una cerveseria cabaret de Barcelona. Fou un dels nuclis principals del modernisme. Va ser creat i regit per Pere Romeu. el qual va donar un ambient avantguardista i bohemi. Ràpidament es va convertir en lloc de reunió de personatges i artistes. Allí es realitzaven tot tipus d'activitats literàries, artístiques i culturals. En foren impulsors i habituals els artistes Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Miquel Utrillo i músics com Enric Granados, Isaac Albéniz, Lluís Millet, Granados, Malats, Albéniz, Darío de Regoyos, Miquel Llobet, …

Durant l’any 1899 es van publicar 15 números de la revista Quatre Gats.

Activitat 2

Per contextualitzar el moviment i els autors que destaquem caldrà que tingueu clara una àmplia cronologia del període. Feu-ne un eix cronològic.

1er Període (1892 - 1900) Aparició i extensió

1881 - Apareix la revista "L'Avenç"
1892 - Primera festa modernista del Cau Ferrat de Sitges
            Incorporació de Jaume Brossa a L'Avenç
1893 - Segona festa modernista del Cau Ferrat de Sitges
           Desapareix L'Avenç
1894 - Tercera festa modernista del Cau Ferrat de Sitges
1897 - Quarta festa modernista del Cau Ferrat de Sitges
            Inauguració de l'hotel "Quatre Gats" a Barcelona
1898 - Aparició de la revista Catalònia
            Cinquena festa modernista del Cau Ferrat de Sitges
1899 - Apareixen les revistes "Quatre Gats" i "Pèl&Ploma"
1900 - Desapareix "Catalònia"

2n Període (1900 - 1911) Modernisme triomfant

1900 - Aparició de "Joventut"

            Revalorització dels Jocs Florals

1901 - "Els sots feréstecs" de Raimon Casellas

1904 - "Joventut" passa a anomenar-se "El Poble Català"

1905 - Víctor Català publica "Solitud".

1911 - Mort de Margall i Isidre Nonell

1er Període de L'Avens (1881 - 1884)

Fundador: Ramon Domènec Perés

Mmembres: Josep Yxart i Joan Sardà

2n Període de L'Avenç (1890 - 1893)

Membres:  Jaume Brossa, Joaquim Casas-Carbó, Jaume Massó i Torrents, Alexandre Cortada i Raimon Casellas.

Activitat 1

Haureu de trobar informació sobre el Modernisme. En concret heu de conèixer el context històric de finals de s. XIX, els objectius que perseguien, els models en què s’inspiraren, les tensions o conflictes amb la societat que es produïren i les tendències o vessants que podem distingir dins del moviment.

Context a finals del segle XIX:

Espanya està en decadència, tancada a Europa.
Pateix guerres civils (com la 3ª guerra carlina), canvis de govern, pronunciaments militars.
Primera onada d'industrialització a Catalunya i el País Basc (1833-1865)
Sexenni Revolucionari (1868-1874)
Durant el regnat d´Alfons XII hi ha l´alternança de govern entre liberals i conservadors.
Proclamació de la Primera República (1873), però després d'un colp d'estat militar, els Borbons tornen al poder (1874)
És una època de corrupció i retòrica parlamentària, amb els grups de pressió tradicionals (terratinents, exèrcit i clergat), que provoquen l´immobilisme.
Els camperols i obrers tenen ideals revolucionaris.
El 1898 es produeix la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines.

El Modernisme català és un moviment artístic, cultural i literari que es produeix a finals del segle XIX i principis del XX. El seu objectiu era renovar la cultura catalana, rebutjant la cultura de la Renaixença i adoptant les idees europees que s'identifiquen amb la modernitat. El modernisme s'inicia amb la nova generació burgesa que s'inclina cap als oficis artístics i literaris, com un manifestació cap al modernisme. Aquesta burgesia és diferent l'anterior generació, una era econòmicament forta i ideològicament conservadora i l'altra concebia l'art com una necessitat íntima, sense pensar en la compensació econòmica. Els nous burgesos utilitzaran com a model els modernistes de l'Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra (o Art Déco), Jugendstil a Alemanya, ...

Característiques:

• El desig de la música
• El rebuig del present, que es tradueix en una evasió de la realitat a través de la literatura.
• També fuig de la realitat buscant la bellesa perfecta.
• L'artista es considera un bohemi que viu la veritable existència, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacions quotidianes.

El modernisme donà a lloc dos tendències per solucionar el conflicte entre la societat conservadora i els artistes:

• Els regeneracionistes: Creien que l'art era un mitjà per a transformar la societat.
• Els esteticistes: Aquest eren partidaris de l'art modernista, però no per a canviar el pensament de la societat, sinó, l'art per l'art.

 UN PASSEIG PEL MODERNISME LITERARI

Anem a treballar les 5 activitats de aquesta pàgina:

Webquest Modernisme

Salutació al món:

Hola, sóc David Figuerola Vilaplana, un alumne de 4rt d'ESO de l'institut IES Serra Mariola i he creat un blog per a treballar la literatura i llengua valenciana. El contingut pot ser molt variat, endinseu-vos per a descobrir moltes més coses sobre el valencià